La tecnologia ens pot ajudar en contra de la pandèmia, però no oblidem els seus perills
L’ús de la tecnologia també pot ajudar a comprendre millor la situació actual. Aquesta és una de les claus per poder prendre decisions informades i, per extensió, més precisa sobre els propers passos a seguir.
En aquest sentit, podríem parlar de dos punts importants. El primer és la recopilació d’informació. L’expansió dels smartphones ens proporciona una única finestra d’oportunitat.
Per exemple, hi ha diverses iniciatives que busquen aconseguir els contactes que tenim de la manera més precisa. Apple i Google han arribat a un acord per implementar un protocol que permeti la comunicació entre els dispositius de les dues empreses. D’aquesta manera, poden ajudar els governs a crear un registre de persones amb la gent amb la qual hem estat.
La Unió Europea també està treballant en la mateixa línia, a través del projecte Pan-European Privacy-Preserving Proximity Tracing de la privacitat preservant el projecte de localització de proximitat . Aquest projecte pretén promoure estàndards, tecnologia i serveis mitjançant l’adopció d’un enfocament total de preservació de la privacitat.
Aquest projecte inclou la privacitat descentralitzada per preservar la privacitat i el seguiment entre les seves iniciatives. Els investigadors busquen crear un protocol descentralitzat, és a dir, no hi ha una única organització que emmagatzema tota la informació , sinó que es distribueix entre els usuaris. Aquest projecte està liderat per la investigadora espanyola Carmela Troncoso de l’Escola Politècnica Federal de Lausana (Suïssa).
El segon punt important és l’ús d’aquestes dades mitjançant eines com la intel·ligència artificial. Hi ha diversos projectes que s’estan duent a terme en aquest sentit. El Govern Basc, juntament amb Sherpa.ai, ha desenvolupat un sistema que, utilitzant Intel·ligència artificial, intenta predir la necessitat d’UCI en els pròxims dies.
La Universitat de Granada ha desenvolupat un model d’intel·ligència artificial per a la detecció de Covid-19 en raigs x de tòrax. D’aquesta manera busquen accelerar el diagnòstic de la malaltia, permetent que els metges siguin reexaminats per moltes de les proves.
D’altra banda, investigadors de la Universitat de Cambridge estan cercant donants de veu per intentar desenvolupar models predictius. El seu objectiu és ser capaç de determinar si una persona està infectada mitjançant l’anàlisi de la seva veu. Busquen la detecció precoç de la malaltia per, per exemple, una simple trucada telefònica.
Totes aquestes solucions tecnològiques també presenten un nombre de perills inherents que no es poden obviir. Jonh Morrison, en la seva presentació a la global d’e-sostenibilitat Initiative (gesi),va definir el que ell va anomenar als tres “gegants adormits de la tecnologia”: la privacitat, el consentiment i la veracitat de les dades.
La privacitat i el consentiment s’han discutit en diverses d’aquestes tecnologies. De fet, Google i Apple han canviat el seu enfocament inicial després de les pressions de diverses organitzacions governamentals i organismes. La solució que estan desenvolupant és ara més garantida sobre el dret de les persones a la intimitat.
La veracitat de les dades és un altre element important en fer ús d’aquests sistemes. Sistemes com el que intenta predir el nivell d’ús d’ Ucis presenten grans dificultats. Per tal de fer prediccions precises, es necessita una quantitat de dades representatives i de qualitat. Tampoc hi ha dades històriques disponibles per comparar l’efectivitat dels models dissenyats. Això dificulta la afinar els models i validar els resultats que s’estan obtenint.
Un altre aspecte que no hauríem de descartar la bretxa que pot comportar l’ús de totes aquestes tecnologies en la societat. Les solucions com el seguiment de contactes es basen principalment en tenir un telèfon intel·ligent, que no tothom sap utilitzar o pot comprar. Una vegada més, és el més vulnerable que pot quedar fora del sistema i pateixen les conseqüències més severes.
De la mateixa manera, els models d’intel·ligència artificial que cal fer s’han de fer amb uns models ben equilibrats que representen adequadament el conjunt de la societat. Això intenta mitigar els diferents biaixos que poden ocórrer en el seu comportament. Per exemple, les biaixos de gènere en aquests sistemes són sovint perquè les dones estan mal representades en diferents conjunts de dades.
La tecnologia pot ser una eina clau per millorar el control i el coneixement de la pandèmia de diverses maneres. Podeu donar suport a experts de la matèria per ajudar-vos a comprendre millor la situació i prendre les decisions adequades. Tot i així, no hem d’encomanar la solució d ‘una situació tan complexa únicament a la tecnologia. Podem pagar un preu molt elevat per a això.
